Des de sempre he intentat cuidar la meva imatge a la xarxa. Intento separar la part més personal de la part més pública, i això, sumat al fet que no em sol atraure massa generar contingut per a Internet fa que publiqui més bé poc. És cert que tinc una pàgina web, la qual vaig fer fa ja molts anys i que em va servir per conèixer els mons dels dominis i els allotjaments, però que no actualitzo des de 2017, quan li vaig fer un redisseny.
Aquesta poca predisposició a ser participatiu a la xarxa, junt a la no-necessitat de donar-me a conèixer per aconseguir treballs, ha fet que mai m’haja plantejat quina és la imatge que vull transmetre. És més, crec que mai m’havia plantejat abans ni tan sols quina és la meva imatge; qui sóc jo en realitat. Què m’agrada? En què sóc bo? Quin treball realitzaria si em dediqués al món del disseny?
Interessos i motivacions
La veritat és que sempre he sigut una persona inquieta. Tinc multitud d’interessos i, cada disciplina nova que conec, m’atrau immediata i irremeiablement. No obstant, amb el temps, tres d’aquests interessos han destacat per sobre dels altres: el primer és la fotografia, el segon és el desenvolupament web i el tercer, la comunicació.
D’altra banda, les principals motivacions que mouen aquests interessos són una forta necessitat d’expressar-me artísticament, una exigència quasi obsessiva en cuidar fins al més mínim detall i un plaer enorme en trobar formes creatives i intel·ligents de comptar una història o transmetre un concepte.
M’agrada molt comunicar, comptar històries, donar als meus projectes personals un segon nivell d’interpretació més enllà del visual més obvi i, per sobre de tot, m’agrada crear. I per mostrar les meves creacions, en algunes ocasions em serveixo de les possibilitats que em dona la web gràcies al meu background en programació.
Sector de la proposta
El resultat de la realització de l’anàlisi d’interessos i motivacions anterior m’ha sorprès. No perquè no sabés què és allò que més m’interessa, ni què és el que em motiva per damunt de tot; sinó perquè el fet d’analitzar conscientment aquests elements m’ha portat a unes conclusions que disten molt de la meva concepció inicial sobre quin podria ser el sector al qual enfocar la meva proposta.
Sempre havia pensat que podria ser el sector artístic el que millor s’adaptés a la meva persona, però realment no estic disposat a convertir el meu major hobby, el que em dóna forces per continuar endavant i creixent constantment, en el meu treball. No tinc intenció de desvirtuar-lo d’aquesta manera. A part, crec que no sóc tan bo tenint idees.
En el que si sóc bo és desenvolupant-les. Tu donam un propòsit o una necessitat i jo els treballaré fins aconseguir quelcom interessant i sorprenent. Doncs, per què no enfocar-me aquí? En el sector de la creativitat.
Més concretament, en el sector de la comunicació creativa: branded content per a marques que vulguin realitzar algun projecte amb rerefons, per exemple ambiental o social; difusió per a projectes de fundacions, associacions o cooperatives i projectes immersius, transmèdia o d’storytelling en general. Però no només això, sinó que els meus coneixements en desenvolupament web poden fer que la meva especialitat sigui l’ús de suports digitals, tals com galeries i llibres digitals, actuacions amb realitat augmentada i propostes interactives.
Es tractaria d’un model que, segons el públic objectiu al qual va dirigit, seria B2B: serveis oferits principalment bé a empreses o bé a particulars i agrupacions que tenen intenció de traure beneficis amb el projecte.
Prisma de marca personal
Tenint clar l’enfocament del projecte, és senzill definir la intenció de la marca: una marca implicada, ambiciosa amb els projectes que arribin, que sigui capaç de traure el màxim partit de cada idea (idea, concepte, intenció, objectiu…) i desenvolupar-la de la millor manera possible per fer-la triomfar.
El valor principal de la marca, tal i com es pot deduir del prisma que es mostra a continuació, serà aquesta implicació de traure el màxim de la proposta del client i es mostrarà a través d’una paleta de colors neutra amb accent i un llenguatge directe. L’estil senzill s’emprarà per estabilitzar aquesta ambició i proporcionar una sensació de confiança.
Claim
Després de descartar alguns claims més tradicionals, menys efectius i menys en línia amb el concepte com “Creativitat per a les teves idees” o “Solucions digitals per a idees modernes”, he adaptat el refrany castellà “a grandes males, grandes remedios”, per transmetre un concepte completament diferent:
“A grandes ideas, grandes proyectos”
Aquest claim resumeix la motivació fonamental darrere de la meva proposta: que les millors idees necessiten grans projectes al seu darrere per a que puguin triomfar i no queden en l’oblit, i que jo sóc l’opció perfecta si la teva és una idea gran i necessites un projecte al seu nivell.
Aquesta és la conclusió que s’extrau d’un claim que deixa entreveure una gran implicació, la qual denota un alt nivell de qualitat i una bona capacitat per a fer les coses de manera creativa i, sobretot, ben fetes.
El tema de l’ús de la tecnologia per a dur a terme aquests projectes ve després i no veig necessari incloure una referència directa a aquesta característica en el claim.
Conclusions
Aquest ha resultat ser un exercici d’autoconeixement que m’ha resultat molt gratificant. Mai abans havia reflexionat sobre aquests aspectes i no esperava obtenir unes conclusions tan interessants.
Al final, tot i que no duc idea de dedicar-me al disseny (al menys en un futur pròxim), crec que la proposta que he definit té molt sentit i s’adapta perfectament als meus gustos i a les meves motivacions. És més, la veig com un projecte molt factible. Si aconsegueixo mantenir aquesta idea amb sentit al llarg de l’assignatura potser canviï d’opinió i intenti dur-la a terme en algun moment no molt llunyà. Qui sap.